Avui, 10 de desembre s’ha
celebrat el Dia Internacional dels Drets Humans. I passejant per San Francisco
m’he trobat el rètol de la foto que l’he trobat molt gràfic del que són els
Drets Humans, és a dir, només hi ha una direcció per defensar-los, la que va
triar en el seu dia Rosa Parks i de qui ja n’he parlat en aquest blog. M’agrada
parlar de la Rosa Parks, perquè mostra de quina manera l’actuació de cadascú/no
de nosaltres, per petita i insognificant que sigui, pot fer que el món canvii. Darrerament se n’ha parlat molt dels Drets
Humans a rel de les declaracions de la Secretària d’Estat nord-americana, la
Hillary Clinton, on manifestava que els drets de les persones LGTB eren drets
humans i per tant havien de ser considerats com a drets humans a tot el món. M’alegra sentir aquestes paraules en boca de la
Secretària d’Estat americana, però em fa recordar la hipocresia i el caduc imperialisme
caduc nordamericà pretenent donar lliçons a tot el món, oblidant-se que al seu propi país hi ha molt pocs Estats que
permeten el matrimoni entre persones del mateix sexe, i en algun fins i tot hi
ha previstes penes de presó per a qui mantingui relacions homosexuals
consentides entre adults. Està molt bé pretendre que el món et segueixi, però
abans potser caldria tenir la casa neta,… no?
