martes, 8 de noviembre de 2011

Proposta 2


Mantindrem el compromís polític i econòmic de l’Estat amb els programes de lluita contra la Sida i altres malalties de transmissió sexual, tenint en compte sobretot aquells col·lectius o grups amb major índex de prevalencia.


En els darrers anys, la indústria farmacèutica ha avançat molt en la investigació de medicaments i tractaments combinats que han canviat el dia a dia de les persones infectades per la pandèmia del VIH-SIDA. Aquesta millora en la qualitat de vida de les persones infectades és una molt bona notícia, però ha servit també perquè una part de la població, la gent més jove, hagi abaixat la guàrdia en les seves precaucions per evitar noves infeccions. La gent jove no ha patit els moments més virulents de la pandèmia que es va emportar molts ciutadans i ciutadanes del nostre país. Tenen la sensació que la Sida és una malaltia gairebé comuna, ja que és el que han viscut. Això fa necessari reforçar les polítiques de prevenció sobretot en aquest col·lectiu, per tal de poder donar la volta a les estadístiques de noves infeccions entre els més joves.

Tanmateix, les persones que ja han estat infectades han de tenir garantit l’accés als tractaments, i tots els serveis d’atenció i suport necessaris per part del personal sanitari, no només al nostre país, on per sort estem en una situació aventatjosa, sino també a altres països amb menys mitjans econòmics.

Tampoc podem oblidar la lluita contra l’estigmatització de les persones infectades pel VIH SIDA en la seva vida social i laboral i procurarem la inserció socio-laboral d’aquelles persones que ho necessitin.

domingo, 6 de noviembre de 2011

Proposta 1


A partir d’avui, aniré parlant dels diferents punts que Convergència i Unió porta en el seu programa electoral referits a la Igualtat en aquestes Eleccions Generals.

Donarem suport a la despatologització de la transsexualitat.

El col·lectiu transsexual ha avançat molt en la seva consideració tant a nivell legal com social, però de bon tros, són el col·lectiu amb més assumpte pendents per tal de poder viure en plena igualtat en la nostra societat. A més, per a la majoria de persones, incloses gais i lesbianes,  la transsexualitat és la gran desconeguda de les sigles LGTB, per la manca d’informació i la invisibilitat que pateix el col·lectiu transsexual.

A diferència de les persones gais, lesbianes i bisexuals on parlem d’orientació sexual, en el cas de la transsexualitat parlem d’identitat de gènere, és a dir, una discordança entre el gènere de la persona (el que se sent) i la seva aparença física. Això ha fet que malgrat que tradicionalment s’ha considerat el col·lectiu LGTB com una unitat, les necessitats, els problemes i les reivindicacions d’uns i altres eren molt diferents.

Juntament amb el reconeixement del gènere real i per tant, la possibilitat de modificació del DNI amb la concurrència de determinats requisits que es va assolir a través de la Llei d’Identitat de Gènere, la despatologització de la transsexualitat és a dir, treuredel llistat de malalties psiquiàtriques de la OMS, és una de les reivindicacions històriques del col·lectiu transsexual.

Aquesta demanda, d’àmbit internacional, té prevista la seva formalització en la revisió del llistat que ha de fer la OMS l’any 2013.

A CiU hem recollit aquesta demanda i donarem suport a la iniciativa i a les modificacions legislatives que s’hagin de fer per tal d’adaptar la Llei d’Identitat de Gènere a la nova situació, atès que en la actualitat es requereix el diagnòstic de disfòria de gènere per tal de reconèixer el gènere identitari de la persona transsexual.