Dia Internacional dels Drets Humans

Avui, 10 de desembre s’ha celebrat el Dia Internacional dels Drets Humans. I passejant per San Francisco m’he trobat el rètol de la foto que l’he trobat molt gràfic del que són els Drets Humans, és a dir, només hi ha una direcció per defensar-los, la que va triar en el seu dia Rosa Parks i de qui ja n’he parlat en aquest blog. M’agrada parlar de la Rosa Parks, perquè mostra de quina manera l’actuació de cadascú/no de nosaltres, per petita i insognificant que sigui, pot fer que el món canvii. Darrerament se n’ha parlat molt dels Drets Humans a rel de les declaracions de la Secretària d’Estat nord-americana, la Hillary Clinton, on manifestava que els drets de les persones LGTB eren drets humans i per tant havien de ser considerats com a drets humans a tot el món. M’alegra sentir aquestes paraules en boca de la Secretària d’Estat americana, però em fa recordar la hipocresia i el caduc imperialisme caduc nordamericà pretenent donar lliçons a tot el món, oblidant-se que al seu  propi país hi ha molt pocs Estats que permeten el matrimoni entre persones del mateix sexe, i en algun fins i tot hi ha previstes penes de presó per a qui mantingui relacions homosexuals consentides entre adults. Està molt bé pretendre que el món et segueixi, però abans potser caldria tenir la casa neta,… no?

Proposta 2

Mantindrem el compromís polític i econòmic de l’Estat amb els programes de lluita contra la Sida i altres malalties de transmissió sexual, tenint en compte sobretot aquells col·lectius o grups amb major índex de prevalencia.

En els darrers anys, la indústria farmacèutica ha avançat molt en la investigació de medicaments i tractaments combinats que han canviat el dia a dia de les persones infectades per la pandèmia del VIH-SIDA. Aquesta millora en la qualitat de vida de les persones infectades és una molt bona notícia, però ha servit també perquè una part de la població, la gent més jove, hagi abaixat la guàrdia en les seves precaucions per evitar noves infeccions. La gent jove no ha patit els moments més virulents de la pandèmia que es va emportar molts ciutadans i ciutadanes del nostre país. Tenen la sensació que la Sida és una malaltia gairebé comuna, ja que és el que han viscut. Això fa necessari reforçar les polítiques de prevenció sobretot en aquest col·lectiu, per tal de poder donar la volta a les estadístiques de noves infeccions entre els més joves.

Tanmateix, les persones que ja han estat infectades han de tenir garantit l’accés als tractaments, i tots els serveis d’atenció i suport necessaris per part del personal sanitari, no només al nostre país, on per sort estem en una situació aventatjosa, sino també a altres països amb menys mitjans econòmics.

Tampoc podem oblidar la lluita contra l’estigmatització de les persones infectades pel VIH SIDA en la seva vida social i laboral i procurarem la inserció socio-laboral d’aquelles persones que ho necessitin.

Proposta 1

A partir d’avui, aniré parlant dels diferents punts que Convergència i Unió porta en el seu programa electoral referits a la Igualtat en aquestes Eleccions Generals.

Donarem suport a la despatologització de la transsexualitat.

El col·lectiu transsexual ha avançat molt en la seva consideració tant a nivell legal com social, però de bon tros, són el col·lectiu amb més assumpte pendents per tal de poder viure en plena igualtat en la nostra societat. A més, per a la majoria de persones, incloses gais i lesbianes,  la transsexualitat és la gran desconeguda de les sigles LGTB, per la manca d’informació i la invisibilitat que pateix el col·lectiu transsexual.

A diferència de les persones gais, lesbianes i bisexuals on parlem d’orientació sexual, en el cas de la transsexualitat parlem d’identitat de gènere, és a dir, una discordança entre el gènere de la persona (el que se sent) i la seva aparença física. Això ha fet que malgrat que tradicionalment s’ha considerat el col·lectiu LGTB com una unitat, les necessitats, els problemes i les reivindicacions d’uns i altres eren molt diferents.

Juntament amb el reconeixement del gènere real i per tant, la possibilitat de modificació del DNI amb la concurrència de determinats requisits que es va assolir a través de la Llei d’Identitat de Gènere, la despatologització de la transsexualitat és a dir, treuredel llistat de malalties psiquiàtriques de la OMS, és una de les reivindicacions històriques del col·lectiu transsexual.

Aquesta demanda, d’àmbit internacional, té prevista la seva formalització en la revisió del llistat que ha de fer la OMS l’any 2013.

A CiU hem recollit aquesta demanda i donarem suport a la iniciativa i a les modificacions legislatives que s’hagin de fer per tal d’adaptar la Llei d’Identitat de Gènere a la nova situació, atès que en la actualitat es requereix el diagnòstic de disfòria de gènere per tal de reconèixer el gènere identitari de la persona transsexual.

Sobre la Igualtat

Inicio aquest blog coincidint amb el 1r. dia de la campanya electoral al Congrés dels Diputats, on la Federació Convergència i Unió m'ha inclòs a les llistes, en representació de la Sectorial d'Igualtat i Drets Civils. Escriure un blog era un dels temes que tenia pendents i que sempre anava deixant per més endavant. De vegades cal un esdeveniment concret per decidir-se a fer-ho, i tenir la necessitat de donar a conèixer la meva opinió sobre alguns temes trobo que és una molt bona raó.

I per començar, vull parlar d'Igualtat. Una igualtat com a forma d’expressió de l’estricte compliment de l'establert en la Declaració Universal dels Drets Humans i que ha de ser la famosa línia vermella que ningú i sota cap concepte té dret a traspassar.  

A la idea d’igualtat ens hi sumem tothom, és difícil pensar o dir que no hi estem a favor, però la igualtat exigeix compromís sense límits i la inclusió de la diversitat de tot tipus: racial, de gènere, d’orientació i identitat sexual, de creences religioses, d’edat, origen... Una diversitat que la societat ha de contemplar com un factor enriquidor, com un factor positiu i no com una segmentació de la mateixa societat. La igualtat és un factor de cohesió social, no creem diferències, les integrem valorant la diversitat de cadascún dels components que la conformen. Si volem que una societat sigui sana, ha de donar cobertura a l’exercici dels drets de tothom, però no només per millorar la situació d'aquelles persones directament afectades, sinó per aconseguir una òptima cohesió social, una societat millor per a tothom. 

Diumenge passat vaig anar al cine a veure "Señoras y Criadas". Em va agradar i molt, perquè d'una manera molt clara parla de desigualtat.  Segur que totes les persones que érem al cine vam sortir pensant en com podia ser que una societat blanca tingués pràcticament esclavitzada la societat negra a l'Estat de Mississipi i això passava fa  uns 50 anys,... fins que Rosa Parks es ve negar a ocupar la part dels autobusos reservat per als/les negres.


A Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals ens ha costat molt d'assolir la igualtat legal i encara estem lluny, molt lluny d'aconseguir la igualtat social, la igualtat en el nostre dia a dia quotidià  i personalment hi he dedicat molt temps, molts esforços i moltes energies a la conquesta dels nostres drets a l’Estat Espanyol i a la lluita contra l'homofòbia en totes les seves cares,  des d'un àmbit on habitualment d'això no se'n parla, el món de l'esport, i per tant, mentre jo ho pugui evitar no permetré que es faci ni uns pas enrere en el manteniment dels meus drets,  perquè ens ha costat molt arribar fins aquí i els  meus drets també són els teus drets.

Jo em crec el projecte polític de Convergència i Unió per una idea col·lectiva de país, de manera de fer, d’estratègia nacional i per la presència i la feina de gent molt diversa que el fa molt ric, obert i receptiu a la discordança. Entre els candidats que formen part de la llista a aquestes eleccions hi ha molta gent que pensa com jo en relació a la igualtat, i que ho han demostrat tant en les seves declaracions com en les seves accions. Els diputats de CDC que surtin escollits després del 20-N no permetran que es revisin a la baixa els nostres drets. M'agradaria destacar l'excel·lent feina que han fet i que encara els queda per fer a la Mercè Pigem i en Carles Campuzano i que fos la totalitat de la lllista qui es comprometés en la defensa de la igualtat de totes les persones, des d'el cap de llista fins al darrer, però això a dia d'avui no és possible, tot i que la tasca que estem fent des de Convergais té aquest objectiu.

Som molta la gent qui des de les organitzacions polítiques, sindicals, associatives o en el dur dia a dia quotidià hem defensat primer la tolerància, després el respecte i finalment, hem passat a exigir la igualtat.